La revista Enderrock publicava fa uns dies aquesta entrevista, en la qual parlem del nou disc "Terra Negra", de com entenem la música, dels nostres referents i del soul en el panorama català.
- Heu esperat 5 anys a publicar nou disc. Per què?
Durant aquest temps hem estat immersos en altres projectes, dels quals destaquem els “Sis grans del Soul”, del qual encara fem actuacions. La història d’aquest espectacle és molt bonica, us expliquem: en acabar un dels nostres primers concerts se’ns va acostar un home de color, que assegurava que durant la seva joventut havia estat xofer de la furgoneta de gira dels més grans intèrprets de la música soul, i que ens explicaria la seva història a canvi d’un parell o tres de whiskys, al final van ser 6… d’aquí va néixer una bonica amistat i vam acabar la nit coneixent una mica més les llegendes com Otis Redding, Sam Cook, Wilson Picket, Ray Charles, James Brown i Aretha Franklin. Si voleu saber si és veritat, veniu a veure’ns. Si no és veritat està ben trobat, de totes maneres acabant de respondre la teva pregunta a voltes necessites trobar els elements necessaris per iniciar un projecte d’aquestes característiques.
- Com és que us heu llançat a cantar íntegrament en català?
En algun moment ens vam plantejar fer-ho en Anglès, portem 15 anys versionant els grans del soul en anglès, però sabíem que era difícil, no podíem connectar música, lletra i sentiment. El soul és ànima, és sinceritat, és transparència, és allò que s’assembla més al llenguatge matern, allà on es couen els sentiments, el nostre dia a dia, el nostre passat, present, la nostra vida, la nostra llengua s’escriu en català i parla català i perquè no cantar-la en soul.
- La banda està formada per 9 músics! Com us poseu d'acord (ja sigui a l'hora de compondre, d'organitzar-vos...)?
Quan penses amb la Soul Machine penses en una banda de músics no amb els músics. Per nosaltres el procés creatiu és un tot, on hi ha parts de cada un de nosaltres. Utilitzant una metàfora vitivinícola, podríem dir que en el procés d’elaboració d’un bon vi que és el més important? el sol, el sòl, la pluja, la varietat, les arrels, els pàmpols, les podes, els tractaments, els adobs, etc.. és difícil mirar-s’ho així, no podem dir exclusivament que aquest vi prové de les arrels d’un cep, tot i que és un factor important no és el tot. El grup i el disc és quelcom semblant i no ens anat malament, ja portem 15 anys i alguns de nosaltres portem quasi tota una vida, des de que érem infants. La particularitat de La Soul Machine és aquesta: som un tot de soul i una sola ànima.
- On heu enregistrat el disc?
Als estudis de Nación Funk
- Heu comptat amb dos membres de la Fundación Tony Manero per a la producció. Què hi han aportat?
Aquest dos membres són el Lalo Lopez i el Miguelito Superestar. La seva aportació ha estat vital, professional, i una connexió mútua. Ha estat una gran experiència per la banda, ens han aportat el seu “savoir fer” dins aquest món, han estat una peça fonamental en aquest procés, han estat els nostres particulars “Gumble and Huff” de Vallcarca, gent amb ànima, amants del soul, només et puc dir que hem treballat amb “Groove”, l’essència del soul, funk i rythm·n·blues.
- La vostra proposta és soul, us heu deixat endur una mica pel funk?
Si, l’anem estimant i ens anem apropant. El funk té els seus orígens en la mescla del soul, jazz i ritmes llatins, és l’evolució natural del soul, però no us falta raó no podem amagar la nostra adoració pel funk i com no pel disco-funk dels Tony Manero, una gran referent per a nosaltres.
- Malgrat sigui el segon disc, vindria a ser la vostra carta de presentació?
Ho dius bé, crec que és una carta de presentació molt personal i amb una idea molt concreta, la nostra terra, la Terra Negra del Priorat, una terra difícil, dura, costosa, on el temps és relatiu i la vida valuosa. Seguin amb l’exemple vitivinícola un cep necessita temps, paciència, treball i molt soul, el nostre soul, el maridatge perfecte.
- Quina és la vostra valoració sobre el panorama soul que hi ha a Catalunya?
Sentim una admiració especial pels: The Excitaments, Marina BB Face, Pepper Pots, etc.. (perdoneu que no en posi més sabem que n’hi ha més), músics que ens fan vibrar amb la seva música, amb el seu soul i que tenen molt bona repercussió tant aquí com a l’estranger. El panorama musical, molt sovint, no és fàcil per ningú, és dur, és una mica Terra Negra, has de treballar molt, ser pacient, estimar allò que fas i posar-hi molta ànima, no tant sols el soul té ànima.